ELS RETALLS EN EDUCACIÓ
Els retalls en educació no són cap broma. Van a repercutir en la qualitat de l'ensenyament dels nostres joves. Van a tindre menys oportunitats. I ens va a afectar a tots.
La solució no és que qui tinga diners es pague una bona educació, això ara ja no cola. Una perquè molta gent està a l'atur, i molts d'altres es veuen que arriben a finals de mes justets, si arriben. L'altra perquè el que provoca aquesta eixida són més diferències socials i més desigualtat, cosa que porta a més conflictes en la societat.
El tema és que paguem uns impostos i amb ells tenim dret a exigir una educació digna i de qualitat per als joves. Fan falta més impostos? Avant, ja que tots no paguen la mateixa proporció d'impostos. Que la posen igual per a tots, també per als que més tenen, i voreu com hi ha per mantenir els serveis públics en benefici de tots i de totes.
Si voleu saber on s'han invertit els diners dels nostres impostos els darrers anys i on estan els diners d'educació, sanitat i demés serveis públics entreu en aquest enllaç, és claret, claret i no té desperdici.
Com tots vostés saben i pateixen, estem immersos en una crisi dura que està abocant-nos a una recessió important. Davant aquesta situació es poden prendre diferents mesures....
PER QUÈ ENS MOBILITZEM?
Aquest decret agreuja la delicada situació que pateix l’ESCOLA PÚBLICA d’uns anys ençà.
LLUITEM PER
UNA ESCOLA PÚBLICA I DE QUALITAT!
PER LA DIGNITAT DEL PROFESSORAT
PER LA DEPURACIÓ DE RESPONSABILITATS EN EL GOVERN VALENCIÀ
Perquè l’educació no és una despesa més, sinò una inversió.
PER LA DIGNITAT DEL PROFESSORAT
PER LA DEPURACIÓ DE RESPONSABILITATS EN EL GOVERN VALENCIÀ
Perquè l’educació no és una despesa més, sinò una inversió.
El col•lectiu de professors i professores de l’IES Pou Clar d’Ontinyent.
CONCENTRACIÓ CONTRA
LES RETALLADES A ONTINYENT
LES RETALLADES A ONTINYENT
EL BENESTAR, IGUAL QUE VE SE'N VA.
Arribar a una societat del benestar no ha estat gratuit. Ha costat molts esforços i moltes lluites i sacrificis per part de moltes persones.
....
Amb l’arribada de la democràcia hem arribat a aconseguir una situació inimaginable fan 200 anys. En aquesta nova etapa s’ha aconseguit l’escolarització plena. Han millorat les ratios de les aules. Han augmentat els especialistes que ajuden a la formació: psicòlegs, músics, pedagogs etc. Han millorat les dotacions dels centres. Ha augmentat la diversitat d’ofertes. Una persona que destaqués en els estudis podia seguir format-se i treure’s una carrera, o una FP, perque podia optar a beques i ajudes. Els costos dels estudis eren assumibles per a una gran majoria de la població. L’educació ja no era privilegi d’uns pocs. Perque la gent més gran encara podrà recordar, com no fa massa anys, sols estudiaven els senyorets, els de casa bona, els demés cap a la fàbrica...
Però darrerament estem veient com a poc a poc, tot açò està canviant. Amb la “masterització” de la Universitat, amb la disminució de les beques, amb l’augment de les ràtios, amb la disminució dels professionals que atenen les necessitats dels centres, amb la disminució de materials, amb la reducció d’ofertes...
I és aquest estat del benestar el que estem destroçant en dos dies. Una situació a la qual ha costat segles arribar.
Una Educació Pública que és la millor garantia per equilibrar les desigualtats dins la societat. La millor garantia si volem aconseguir un món més just per a tots i totes on els mostres fills i filles aprenguen a viure en un entorn intercultural i divers.Que aprenguen a respectar la diversitat.
I el més greu és que hem arribat a aquesta situació per una mala administració dels recursos que aportem entre tots, per una corrupció desbocada, per un meninfotisme plaent, per un malbaratament dels recursos sense precedents. I ara què?
per seguir llegint punxa ací
LA ESCUELA OLVIDADA Documental de la 2
Preciós documental per conèixer d'on ve l'escola actual.
Per saber on som, què passa i cap on anem cal informar-se i conèixer la història.
Que us siga de profit.
....
Amb l’arribada de la democràcia hem arribat a aconseguir una situació inimaginable fan 200 anys. En aquesta nova etapa s’ha aconseguit l’escolarització plena. Han millorat les ratios de les aules. Han augmentat els especialistes que ajuden a la formació: psicòlegs, músics, pedagogs etc. Han millorat les dotacions dels centres. Ha augmentat la diversitat d’ofertes. Una persona que destaqués en els estudis podia seguir format-se i treure’s una carrera, o una FP, perque podia optar a beques i ajudes. Els costos dels estudis eren assumibles per a una gran majoria de la població. L’educació ja no era privilegi d’uns pocs. Perque la gent més gran encara podrà recordar, com no fa massa anys, sols estudiaven els senyorets, els de casa bona, els demés cap a la fàbrica...
Però darrerament estem veient com a poc a poc, tot açò està canviant. Amb la “masterització” de la Universitat, amb la disminució de les beques, amb l’augment de les ràtios, amb la disminució dels professionals que atenen les necessitats dels centres, amb la disminució de materials, amb la reducció d’ofertes...
I és aquest estat del benestar el que estem destroçant en dos dies. Una situació a la qual ha costat segles arribar.
Una Educació Pública que és la millor garantia per equilibrar les desigualtats dins la societat. La millor garantia si volem aconseguir un món més just per a tots i totes on els mostres fills i filles aprenguen a viure en un entorn intercultural i divers.Que aprenguen a respectar la diversitat.
I el més greu és que hem arribat a aquesta situació per una mala administració dels recursos que aportem entre tots, per una corrupció desbocada, per un meninfotisme plaent, per un malbaratament dels recursos sense precedents. I ara què?
per seguir llegint punxa ací
LA ESCUELA OLVIDADA Documental de la 2
Preciós documental per conèixer d'on ve l'escola actual.
Per saber on som, què passa i cap on anem cal informar-se i conèixer la història.
Que us siga de profit.
La secesión de los ricos
Por Antonio Ariño catedrático de sociologia Unviesidad de Valencia El Pais 26 enero 2012
"La concentración de riqueza se ha estado produciendo en las sociedades democráticas y con un proyecto de Estado de bienestar"
....Los técnicos del Ministerio de Hacienda vienen mostrando en sus rigurosos informes que la economía sumergida se sitúa en torno al 23% del PIB; y que la evasión fiscal de las grandes fortunas, corporaciones empresariales y grandes empresas alcanzó los 42.711 millones de euros en 2010. La impunidad consolida los comportamientos defraudatorios. ¿Qué paisaje moral ha quedado después de todo?.....
article complet punxa ací...
UNES PARAULES DEL FILÒSOF EMILIO LLEDÓ
R. Sí, hablaba del país empobrecido por una clase media entontecida por la ignorancia y por el pragmatismo eclesiástico. Contra eso oponía esa luminosidad, la decencia popular... Eso no lo podemos corromper.
P. ¿La solución?
R. La solución no la veo más que en la cultura. Cultura entendida como educación en la libertad, en la verdadera sabiduría... Me he quedado sorprendido por el anuncio que he escuchado en el radio de una universidad que decía que disponía de cafetería de lujo y pistas de pádel... Es vergonzoso que esto sea posible y que se anuncie como atractivo para los jóvenes. Esa actitud es la catástrofe para un país.
..................
R. En La República de Platón y en La política de Aristóteles se dice que la salvación de los Estados, de los pueblos y de las naciones se da a través de la decencia y de la cultura. Esta no es una frase antigua, vale hoy.
LOS DOCENTES SON EL PROGRESO
Dóna un colp de mà
per la dignitat de l'ensenyament
Darrerament, assistim a una sèrie d’atacs al professorat i a la tasca docent que són inadmissibles. Des d’alguns mitjans i institucions se’ns acusa de treballar poc. La reducció de personal reforça el missatge que amb menys professorat la qualitat de l’ensenyament no es ressentirà.
Són excuses per a justificar les retallades en un dels pilars bàsics de la societat del benestar com és l’ensenyament públic, mentre s’avança en la privatització de l’educació mitjançant l'increment de concerts, la cessió de sòl públic o la subvenció fiscal a l'ensenyament privat.per llegir més punxa ací...
XIMO BOSCH
La amnistía del impuesto de patrimonio
XIMO BOSCH EL PAÍS 12/10/2011
El impuesto de patrimonio permitiría a la Administración autonómica un ingreso de 109 millones de euros, que sin duda facilitarían una mejor dotación de las prestaciones sociales. En un país en el que los ricos pagan menos impuestos que los asalariados, parece razonable, oportuno y equitativo que contribuyan fiscalmente quienes cuentan con un patrimonio superior a 700.000 euros. Ximo Bosch es magistrado y portavoz de Jueces para la Democracia (JpD) en la Comunidad
Valenciana.
PERQUÈ L'EDUCACIÓ NO ÉS UN NEGOCI, ÉS UN DRET, UNA INVERSIÓ DE FUTUR, ÉS EL FUTUR DELS NOSTRES FILLS I DE LA SOCIETAT.
Marcha multitudinaria en Madrid en defensa de enseñanza pública |
Madrid | 19/10/2011 - 14:43h http://www.lavanguardia.com/
Miles de personas de toda España claman por la educación pública
Los secretarios generales de CC OO y UGT, Ignacio Fernández Toxo y Cándido Méndez, encabezan la marcha.- Los sindicatos cifran los recortes presupuestarios entre el 12% y el 15% http://www.elpais.com
Nueva marcha contra los recortes por las calles de Madrid'El camino para la libertad y la justicia
es la educación'
http://www.elmundo."Los recortes de hoy serán los problemas del futuro"
"Si hay algún camino para la libertad y la justicia, es el de la educación", ha leído en un pasaje del documento Vega. Con él, docentes y padres de alumnos han querido subrayar que la enseñanza pública es la "única que garantiza la igualdad de oportunidades, la cohesión social, la superación de las desigualdades de origen, la vertebración de toda la sociedad en un objetivo común y el progreso individual y social de todos, no de unos pocos".
Así, han propuesto situar a la educación en el "eje de las prioridades" políticas, sociales, ciudadanas y familiares; aumentar el prestigio del profesorado frente a las descalificaciones de "algunos políticos"; financiar "adecuadamente" la enseñanza y "protegerla" de los recortes presupuestarios y de las consecuencias de la "mala gestión" de la crisis económica.